Paraules d'homenatge a Josep Igual. Amposta, XVI Jornades de les Lletres Ebrenques, 15 d'octubre de 2021

Imatge: Canal 21 Ebre

Homentage a JOSEP IGUAL

XVI Jornades de les Lletres Ebrenques,
Amposta, Biblioteca Sebastià Juan Arbó
15 d’octubre de 2021 (intervenció: 3 min)

Manel Pitarch

RESUM DE LA INTERVENCIÓ EN L'ACTE D'HOMENATGE A JOSEP IGUAL

La força de la presència avui, real i la virtual, en homenatge a Josep, ens exhimeix de justificar l’estima que sempre li hem dedicat i li dedicarem, a ell i a la seua obra, com a persona, com a amic, com a figura de les lletres.

En les seues paraules, sempre hi ha havia literatura, poesia, sentència assagística. Si li féiem un senzill comentari, ni que fos a les xarxes socials, la seua resposta podia perfectament encaixar en qualsevol dels assajos dels seus preferits literaris, Fuster, Pla, Leopardi, Torga, etc. Perquè no li calia abandonar les aigües de la quotidianitat com a discurs per a moure’s sempre en la barca de l’ocurrència aforística o de la cita culta.

Al seu cap bullia constantment una activitat creativa, fruit d’un bagatge social, cultural, artístic, literari, musical, com a mena d’arxiu mòbil, que reflectia als dietaris amb el seu salpebre de la ironia, la irreverència quan calia, la retòrica enginyosa i la reivindicació. “Editant poesia és normal que els editors acaben desapareixent”, va dir en un dels seus concerts.

Com a nadiu del Baix Maestrat i com a ebrenc, la seua reivindicació era pell orgànica dels perifèrics que se’n saben conscients, no solament per la geografia allunyanada de la centralitat sinó també per la mateixa llengua minoritzada a la qual n’era fidel. Un exemple: el 30 de maig de 2015 vam celebrar a Vila-real la “II Jornada Escriptors a la Vila”, organitzada per El Pont Cooperativa de Lletres, l’associació d’escriptors i escriptores de les comarques de Castelló, col·lectiu del qual Josep es faria soci des del 2017, i on va participar com a ponent a la taula rodona “Fonaments i actuacions per a una literatura amb oportunitats". Entre les seues paraules, hi havia l’argument següent:

En parlar de literatura escrita en català, el Sénia no suposa cap frontera perquè la situació d’aquesta literatura és molt similar a una banda i altra, en el sentit que es tracta de literatures perifèriques tal com demostra el fet que els autors clàssics ebrencs tinguen dificultats per ser admesos al cànon literari en català, ja que la crítica els ha exclòs fins a dia d’avui. (Síntesi)

S’han dit molts adjectius sobre la personalitat de Josep Igual, i tots excel·lents, per tant hauria de canviar de categoria gramatical si no vull caure en la reiteració. Però al mateix temps reivindique el dret a fer-ne ús, per això, i a manera acròstica i per finalitzar, qualificaria la figura de Josep com a:

Jovial                       Irònic
Original                   Genial
Sarcàstic                   Únic
Erudit                       Artista
Polifacètic               Lliurepensador