RESENYA DE PASQUAL MAS
27 d'octubre de 2018
Manel Pitarch al taller d'escriptura
de la universitat Jaume I el dimarts 6 de novembre
http://pliegosvolantes.blogspot.com/2018/10/poemari-per-ociosos-manelpitarch.html
https://www.uji.es/cultura/base/historic1819/cinema1819/cursos1819/tallerescriptura1819/pitarch
https://www.uji.es/cultura/base/historic1819/cinema1819/cursos1819/tallerescriptura1819/pitarch
Poemari per a
ociosos
Manel Pitarch
Premi Ibn Hazm,
Bromera, Alzira, 2017.
Després de Trajectes de desencís (Premi Jacint Verdaguer, 2003) i dePrimavera entre les runes (Premi Marc Granell, 2015), aquest Poemari per a ociosos constitueix un pas molt important dins la trajectòria poètica del professor i poeta de Vila-real Manel Pitarch Font.
Poemari per a ociosos és un llibre de títol amb ressò fusterià (Diccionari per a ociosos) —cosa que rebla en cada encapçalament de secció amb una cita de l’intel·lectual de Sueca— emmarcat per un pròleg i un epíleg que abracen quatre seccions amb un nombre irregular de poemes en cadascuna. ¿com no sospitar que Fuster fa com Virgili en l’obra de Dant? Pitarch recolza el seu missatge en nombroses referències culturalistes bé de caire mitològic (Atalanta, Tànatos, Leteu...), bé de caire hermenèutic amb referències lingüístiques (el verb, els fonemes...), retòriques (sinestèsies...), semiòtiques (signes...) i enciclopèdiques, com ara l’apartat inspirat en Hesíode i les edats de l’home explicitades pel poeta grec en Els treballs i el dies.
Al pòrtic, a mena d’advertència per a caminants, constata com la tossuderia del present cancel·la el vol dels somnis que ens catapulten cap al futur.
Premi Ibn Hazm,
Bromera, Alzira, 2017.
Després de Trajectes de desencís (Premi Jacint Verdaguer, 2003) i dePrimavera entre les runes (Premi Marc Granell, 2015), aquest Poemari per a ociosos constitueix un pas molt important dins la trajectòria poètica del professor i poeta de Vila-real Manel Pitarch Font.
Poemari per a ociosos és un llibre de títol amb ressò fusterià (Diccionari per a ociosos) —cosa que rebla en cada encapçalament de secció amb una cita de l’intel·lectual de Sueca— emmarcat per un pròleg i un epíleg que abracen quatre seccions amb un nombre irregular de poemes en cadascuna. ¿com no sospitar que Fuster fa com Virgili en l’obra de Dant? Pitarch recolza el seu missatge en nombroses referències culturalistes bé de caire mitològic (Atalanta, Tànatos, Leteu...), bé de caire hermenèutic amb referències lingüístiques (el verb, els fonemes...), retòriques (sinestèsies...), semiòtiques (signes...) i enciclopèdiques, com ara l’apartat inspirat en Hesíode i les edats de l’home explicitades pel poeta grec en Els treballs i el dies.
Al pòrtic, a mena d’advertència per a caminants, constata com la tossuderia del present cancel·la el vol dels somnis que ens catapulten cap al futur.
La primera part, “Edificis de paper”, és una poètica en què el protagonisme de
les paraules avalen la vida, són vida mateix; més enllà del que designen, com
si li atorgaren un efecte màgic que fera que, en ser pronunciades, es creara
davant nostre allò que tot just hem anomenat, i així, el vers és “efímera font
de vida”. El “paper, / permeable als sentits”, dóna llum, per tant, al
descobriment de la realitat. També hi troba una voluntat d’alliberar el poema de
fal·làcies i de centrar-se en els símbols i en les metàfores que nodreixen el
llenguatge literari.
En “Galeria de vestigis”, Pitarch s’endinsa en el record per evocar el solatge fructífer que sosté la memòria i esdevé poema: “hi ha un llibre món, una vida poema”. Els títols dels poemes presenten sempre un aclariment en què la conjunció “o”, desproveïda de la seua funció disjuntiva, és més aviat una glossa del que predica, diguem-ne, el titular; per exemple: “La casa vella (o flaixos d’infantesa)”. Sobre els textos d’aquesta part, flota el propòsit de no oblidar (la infantesa, els jocs, les cases...) i, fins i tot, hi ha lloc per la vindicació, com a “El poble al carrer”, on hi ha cabuda per a la indignació, la llibertat d’expressió i els llocs de treball que delera la joventut.
“Trinxera d’orquídies” se centra en l’amor i en la seua carnalitat que fa vibrar els cossos, que convida a la música del coit (“concert íntim”).
En “Galeria de vestigis”, Pitarch s’endinsa en el record per evocar el solatge fructífer que sosté la memòria i esdevé poema: “hi ha un llibre món, una vida poema”. Els títols dels poemes presenten sempre un aclariment en què la conjunció “o”, desproveïda de la seua funció disjuntiva, és més aviat una glossa del que predica, diguem-ne, el titular; per exemple: “La casa vella (o flaixos d’infantesa)”. Sobre els textos d’aquesta part, flota el propòsit de no oblidar (la infantesa, els jocs, les cases...) i, fins i tot, hi ha lloc per la vindicació, com a “El poble al carrer”, on hi ha cabuda per a la indignació, la llibertat d’expressió i els llocs de treball que delera la joventut.
“Trinxera d’orquídies” se centra en l’amor i en la seua carnalitat que fa vibrar els cossos, que convida a la música del coit (“concert íntim”).
En “El llegat d’Hesíode” proclama una vida assedegada de vivències que naix en
la infantesa, fonament del futur i descobriment de la vida. Però també hi ha
espai —tot entrant en una subsecció quevedesca que recorda el sonet “Amor
constante más allá de la muerte”— per al camí recorregut en “l’avi”, amb el seu
“cos empeltat a la cadira”. I és que el temps, com una màxima de Sèneca, tot ho
dalla i “el vestit femení de fíbula / serà demà tela de mortalla”. Tanmateix,
la poesia pot anar més enllà, i vet ací “el litigi metafòric de l’art contra la
voluntat d’Omega”.
Finalment, en “Epíleg” és, en realitat, una porta que s’obre al més enllà gràcies a l’escriptura, un veritable “antídot”.
Finalment, en “Epíleg” és, en realitat, una porta que s’obre al més enllà gràcies a l’escriptura, un veritable “antídot”.
En conjunt, Poemari per a ociosos és una invitació a endinsar-se
en la poètica de Manel Pitarch i a sospesar l’escandall de la seua profunditat
literària a través d’un recorregut de paraules mesurades, que brollen del
record i l’experiència del camí vivencial recorregut pel poeta.
PASQUAL MAS
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada