El llibre de l’homenatge a Carles Salvador
El Pont edita l’obra col·lectiva commemorativa de l’homenatge a Carles Salvador celebrat el 25 d’octubre del 2015 per El Pont Cooperativa de Lletres al Teatre del Raval de Castelló de la Plana. Se n’ha fet una edició especial limitada, de la qual ara us n’oferim la versió digital, totalment accessible via ISSUU i també en PDF.
El Pont Cooperativa de Lletres i la figura de Carles Salvador formen i formaran sempre un nexe d’unió. És així des del 25 de setembre del 2010, quan l ’ Aula Museu Carles Salvador, seu de l’eminent fundació que porta el seu nom a Benassal, fou escenari del naixement, al nord del País Valencià, d ’ aquesta entitat que associa escriptors, filòlegs, historiadors i, també, altres estudiosos i artistes amants, tots, de la literatura. I, des d ’ aleshores, aquell bressol benassalenc és també la seu oficial d ’ aquest col·lectiu literari que té el seu camp d ’ acció a les comarques castellonenques i, alhora, fa pont amb la resta d’entitats i institucions del país.
Coincidint amb el cinqué aniversari fundacional d’El Pont, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua nomenà Carles Salvador Escriptor de l ’ Any 2015. Era doble, doncs, el motiu per a la commemoració. Celebrat al Teatre del Raval de Castelló el 25 d’octubre de 2015, amb el títol genèric Un pont de lletres per a Carles Salvador, poetes i altres artistes d’El Pont, en col·laboració amb el grup de teatre l’Enfilat, van oferir un gran recital de poemes propis inèdits, ideats especialment per a l’ocasió, en homenatge al mestre de Benassal. Amb la presentació de Vicent Jaume Almela, president de l’entitat, i amb pròleg de Lluís Meseguer (AVL/Universitat Jaume I/El Pont), el llibre aplega les poesies i les partitures interpretades durant aquell vespre de tardor. Un recull líric d’interés i gaudi per als lectors que, sobretot, vol ser un digne i valuós testimoni d’estima i memòria per una persona que va dedicar la vida a la poesia, la filologia, l’ensenyament i la innovació pedagògica, contribuint enormement a la recuperació i vigoria de l’idioma en tots els àmbits.
D’esquerra a dreta, els poetes d’El Pont Cooperativa de Lletres Romà Bernad, Josep Porcar, Josep Lluís Abad, Susanna Lliberós, Reis Lliberós, Vicent Jaume Almela, Manel Pitarch, el cantautor Artur Álvarez i l’escriptor i presentador de l’acte Antoni Pitarch
Susanna Lliberós, Vicent Jaume Almela, Manel Pitarch, Josep Porcar, Romà Bernad, Josep Lluís Abad i Reis Lliberós (per ordre d’aparició) fan un cant coral a Carles Salvador, atenent a diferents valors i fites de la seua vida i obra. Al llibre també s’hi reprodueixen les partitures de dos poemes emblemàtics de Salvador, Idil·li i Poema de tardor, que el cantautor Artur Álvarez va compondre i va voler cantar amb guitarra el dia de l’homenatge. El volum aplega, doncs, tots els poemes interpretats pels poetes d’El Pont durant aquell vespre de tardor en homenatge al mestre de Benassal, al qual també va unir-se després, amb una obra visual, el poeta Antoni Albalat. Celebrem poder afegir aquesta nova obra col·lectiva a l ’homenatge permanent que aquest grup literari ret al mestre, perquè ell dóna sentit a la nostra vida literària des d ’ aquell naixement a l ’Aula Museu Carles Salvador de Benassal el 25 de setembre del 2010.
HOMENATGE A
CARLES SALVADOR
És el professor qui ha d’anar entorn del
deixemble, i no al contrari.
No és la veu del professor que pregunta
Què és la gramàtica? És la veu de
l’alumne que diu "Per què plou?" El deixeble, autoritat, demana la
resposta.
Carles
Salvador. Glossa “Resposta”, publicada a Llibertat,
el 3-XII-1921
Dins de: Montserrat Ferrer i Joan Peraire, Unitat didàctica
Servei
d’Ensenyaments en Valencià, Conselleria d’Educació, 1994.
Mestre, per què plou
Manel Pitarch
Matí
d’escola al carrer del Joc.
Somriures
inquiets entre la calç blanca.
“Mestre, per què plou?”
-
No us diré el substantiu o el verb, sinó la clau de la caixa màgica,
la
gramàtica de la il·lusió us portarà a la descoberta.
“Mestre, per què plou?”
- La lluna pintarà el camp en les nits
de pau i de guerra.
Del saber, tant en direm, de mots que
desperten la idea,
i del roure i de l’alzina, i del Rivet
i de l’heura verda,
de les pàgines del món, de l’art, de
l’ànima i de la ciència.
“Mestre,
per què plou?”
-
Mireu de la Mola el portal, la història us
nodrirà d’herència,
pujant
a la Font de Dalt cerqueu misteris de pedra,
jo
només sóc traginer, amb sarró de guix i de lletra,
cobert
de la pols del camí que em portà des de València.
“Mestre,
per què plou?”
-
Vigileu bé el manantial del flux que apaivaga la pena
ni
l’engruna del pa sec, no ha d’emboirar la proesa.
Ausiàs,
Montesori, Pompeu…, aprenem i parlem la llengua.
Que
la norma siga normal, com la torre ancestral vol la treva,
“Mestre, per què plou?”
La
resposta mai es clou sinó en el cor del poema.
Manel Pitarch (25/10/2015)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada