ÈXIT DEL MUSICAL "HAIRSPRAY"
REPRESENTAT PER 3r i 4t D'ESO
Argument de l’obra
Tracy Turnblad, una estudiant de secundària de la ciutat de Baltimore, té una passió: ballar. El seu somni és aparéixer al Show de Corney Collins, el programa de ball més conegut de la televisió, però té una cosa en contra: el seu perfil físic, és grassoneta i no té una figura aparentment apta per als ritmes de ball, cosa que li recorda constantment la seua protectora mare i també generosa de cos, Edna. Tanmateix, Tracy no fa cas i confia en la seua voluntat, perquè creu que ha nascut per a ballar. Quan captiva Collins amb un ball fet a l’institut, Tracy es guanya una oportunitat i debuta en el show. Immediatament serà la sensació del programa, cosa que disgusta molt la princesa vigent del show, Amber i la seua mare Velma, directora de la cadena televisiva que no espera altra cosa sinó a convertir la filla en diva del ball. Tracy ja no és únicament adorada per l’audiència, fins i tot l’amor d’Amber, Link Larkin, dóna la sensació és atret també per l’encant de Tracy i fa trontollar la relació amb la rossa pretenciosa. El programa esdevé un duel personal i mediàtic entre les dues protagonistes antagòniques, per aconseguir el preat títol "Miss Laca Adolescent" de Baltimore.
El problema de desigualtat racial que es viu a la ciutat desperta la consciència de Tracy sobre aquest tema. Sense preocupar-se per les possibles conseqüències, Tracy se suma a l’organització d’una marxa per a manifestar-se a favor de la integració, junt amb Maybelle, fet qua acaba amb la detenció de les joves. Covertida en pròfuga de la justícia, Tracy té complicat el seu futur immediat i la participació en la fase final del concurs de Corney Collins...
El que passarà a partir d’ara és millor no contar-ho per si teniu ocasió de presenciar algun dia la representació en directe, que és un autèntic espectacle, o si preferiu visionar el vídeo d’una de les representacions, que adjuntem.
Tracy Turnblad, una estudiant de secundària de la ciutat de Baltimore, té una passió: ballar. El seu somni és aparéixer al Show de Corney Collins, el programa de ball més conegut de la televisió, però té una cosa en contra: el seu perfil físic, és grassoneta i no té una figura aparentment apta per als ritmes de ball, cosa que li recorda constantment la seua protectora mare i també generosa de cos, Edna. Tanmateix, Tracy no fa cas i confia en la seua voluntat, perquè creu que ha nascut per a ballar. Quan captiva Collins amb un ball fet a l’institut, Tracy es guanya una oportunitat i debuta en el show. Immediatament serà la sensació del programa, cosa que disgusta molt la princesa vigent del show, Amber i la seua mare Velma, directora de la cadena televisiva que no espera altra cosa sinó a convertir la filla en diva del ball. Tracy ja no és únicament adorada per l’audiència, fins i tot l’amor d’Amber, Link Larkin, dóna la sensació és atret també per l’encant de Tracy i fa trontollar la relació amb la rossa pretenciosa. El programa esdevé un duel personal i mediàtic entre les dues protagonistes antagòniques, per aconseguir el preat títol "Miss Laca Adolescent" de Baltimore.
El problema de desigualtat racial que es viu a la ciutat desperta la consciència de Tracy sobre aquest tema. Sense preocupar-se per les possibles conseqüències, Tracy se suma a l’organització d’una marxa per a manifestar-se a favor de la integració, junt amb Maybelle, fet qua acaba amb la detenció de les joves. Covertida en pròfuga de la justícia, Tracy té complicat el seu futur immediat i la participació en la fase final del concurs de Corney Collins...
El que passarà a partir d’ara és millor no contar-ho per si teniu ocasió de presenciar algun dia la representació en directe, que és un autèntic espectacle, o si preferiu visionar el vídeo d’una de les representacions, que adjuntem.
El Projecte
L’alumnat de l’optativa Taller de Dramatització i Teatre (3r ESO) va representar al final del primer trimestre tres obres de teatre breu, sobre textos de Vicent Palatsí. I ha preparat durant els 2n i 3r trimestres del curs la representació del musical inspirat en la pel·lícula de americana “Hairspray” (2007), dirigida per John Waters, on van actuar actors i actrius de la talla de John Travolta, Michelle Pfeiffer, Christopher Walken o Ellijah Kelley, amb cançons, música i ball dels anys 60 i rhythm and blues "downtown". La representació s’ha portat a terme en la sala d’actes del nostre institut, l’IES Miquel Peris i Segarra, els dies 9 i 10 de juny de 2015, en sessió per a l’alummnat i posterior per a familiars i amics, amb molt bona acollida pel públic.
Entre els objectius de l’optativa figura com a bàsic la pràctica de l’oralitat en valencià, per compensar el dèficit d’ús de l’alumnat en la nostra llengua, i superar els reptes de la representació dramatitzada en escena. Però en aquesta ocasió assumíem també com a part important de l’espectacle la integració de la música, les cançons i els balls. A part dels assaigs del text, que havíem adaptat al nostre gust, calia preparar molt bé les cançons i els balls, per a la qual cosa hem comptat amb la participació d’alumnes de 3r i 4t d’ESO que no formaven part del taller, però que s’han integrat amb total dedicació al grup d’actors, actrius i ajudants d’escena; una col·laboració imprescindible que ha ajudat a fer possible l’èxit del projecte, dirigit pels professors Sara Buendia (Música) i Manel Pitarch (Valencià Llengua i Literatura), amb la col·laboració especial dels departaments d’Educació Física i d’Eduació Plàstica i Visual. Agraïm també la col·laboració al professorat del centre, que en tot moment ha facilitat els ajustos horaris per adaptar les necessitats d’assajar i de resoldre urgències perquè tot estiguera enllestit a temps, a l’equip directiu i les conserges, per l’ajuda constant en l’organització i l’acondicionament de la sala.
__________________________________
ANY CARLES SALVADOR
Carles Salvador a Benassal
Tots els investigadors que han escrit sobre Carles Salvador remarquen la importància que la seua estada a Benassal té en la seua vida i obra, atenent sobre tot a algunes informacions fins llavors inèdites. Ja va afirmar Vicent Andrés Estellés que l’estada a Benassal li va permetre fer-se “de poble”: la tasca docent, el matrimoni, la paternitat, la vida quotidiana… li permeten copsar la realitat -la gent i el seu parlar- des del seu nivell més elemental. I des d’aquest afermament dels seus arrels pot elaborar, en un període que tot just arriba als vint anys, la part fonamental de la seua obra, i posar els fonaments de la restant.
Segons els que el van conèixer, tenia la tipologia dels homes del Maestrat, com els seus avantpassats de Vistabella: amb cos rabassut i baix, però amb una gran energia i força d’ànim, traballador, sornut i, amb la terminologia local, “valent i curiós”. Com hem dit, naix i estudia a València, però després de rebre el 1916 nomenament de mestre en propietat de Benassal, s’hi transllada amb els seus pares, Ramon i Maria. Ramon era fuster, i va seguir exercint el seu ofici a Benassal, on morí i hi és soterrat. Maria era vellutera, i algunes famílies locals encara conserven esplendorosos brodats en seda que van eixir de les seues mans.
http://carles-salvador.espais.iec.cat/coneix-a-carles-salvador/biografia/carles-salvador-a-benassal/
El bes als llavis
Dins l'amagatall del cor
hi ha una galta pàl·lida,
la tebior d'un bes molt fi
i una paraula punxaguda
que tu mai no vas dir-me.
Dins l'amagatall del llavi
hi ha desiguals petjades
d'unes dents amorosides:
-Tot el somni d'un Amor
dorm, caut, al trébol dels llavis-.
Dins l'amagatall dels ulls
nia la teua mirada
ben farcida de guspires
com el cel replé d'estrelles...
El teu llavi s'esbadella.
Tremola al vent del desig, el teu cor...
I l'Amor, nu i fredolic,
cus i recús, per cobrir-se,
les sedes dels nostres records;
(la primera rosa que vas prendre'm,
el primer bes que et vaig collir,
tota la primera nit de noces
i aquell plor de primala que va fer,
en nàixer, el nostre fill).
("Poema de tu i jo", dins de l'obra El bes als llavis. Castelló de la Plana: Biblioteca de Contemporanis, núm. IX - Societat Castellonenca de Cultura, 1934)
hi ha una galta pàl·lida,
la tebior d'un bes molt fi
i una paraula punxaguda
que tu mai no vas dir-me.
Dins l'amagatall del llavi
hi ha desiguals petjades
d'unes dents amorosides:
-Tot el somni d'un Amor
dorm, caut, al trébol dels llavis-.
Dins l'amagatall dels ulls
nia la teua mirada
ben farcida de guspires
com el cel replé d'estrelles...
El teu llavi s'esbadella.
Tremola al vent del desig, el teu cor...
I l'Amor, nu i fredolic,
cus i recús, per cobrir-se,
les sedes dels nostres records;
(la primera rosa que vas prendre'm,
el primer bes que et vaig collir,
tota la primera nit de noces
i aquell plor de primala que va fer,
en nàixer, el nostre fill).
("Poema de tu i jo", dins de l'obra El bes als llavis. Castelló de la Plana: Biblioteca de Contemporanis, núm. IX - Societat Castellonenca de Cultura, 1934)
* * *
Quin pensament de fulla tendra
quan et vaig prendre la mà!
I vas hissar les veles del somrís.
Jo vaig agombolar les ànsies del vent
i el Paradís vingué a nosaltres
sobre les onades del respir.
Quina blavor de vida
dins la salabror del bes!
Si es ponia el sol naixia la lluna.
La mà dins la mà
i una fortor de geranis entorn
vestida de paraules suaus...
Potser hi havia un rossinyol, també.
No sabríem dir-ho
perquè a les veles del somrís
es trencava tota cançó amorosa,
forana.
Amb nosaltres: la tendror de la fulla
i aquella punta d'aire que es rebrega als llavis...
I no altre, sino tu i jo.
(Poema "Idil·li", dins de l'obra El bes als llavis. Castelló de la Plana: Biblioteca de Contemporanis, núm. IX - Societat Castellonenca de Cultura, 1934)
quan et vaig prendre la mà!
I vas hissar les veles del somrís.
Jo vaig agombolar les ànsies del vent
i el Paradís vingué a nosaltres
sobre les onades del respir.
Quina blavor de vida
dins la salabror del bes!
Si es ponia el sol naixia la lluna.
La mà dins la mà
i una fortor de geranis entorn
vestida de paraules suaus...
Potser hi havia un rossinyol, també.
No sabríem dir-ho
perquè a les veles del somrís
es trencava tota cançó amorosa,
forana.
Amb nosaltres: la tendror de la fulla
i aquella punta d'aire que es rebrega als llavis...
I no altre, sino tu i jo.
(Poema "Idil·li", dins de l'obra El bes als llavis. Castelló de la Plana: Biblioteca de Contemporanis, núm. IX - Societat Castellonenca de Cultura, 1934)
________
La llengua no té os
Comentaris